Com m'agrada estar a casa...
Una casa, un espai per protegir-se, per treballar-hi, formar-se, contemplar conviure... en definitiva Habitar. Què vol dir habitar avui dia, en una societat occidental, activa, plena de petites tasques obligades d'altres complementàries, de gaudi a dins de casa.
Si féssim una càlcul de la superfície urbanitzada per habitatge, i cadascú només volgués un casa, podríem fer un càlcul i potser podria ser: Tenir una casa!
Potser no tothom vol una casa, però viure implica habitar en algun lloc, que ocupa un espai, una part del sòl.
La contradicció és aquí. La ciutat compacta incita a la ciutat extensa. El temps vacacional, d'oci implica despesa de sòl. Quin és el punt d'equilibri? Anar i tornar.
Provar i comprovar en arquitectura implica despesa de sòl. La construcció no hauria de ser un acte tan banal que es pugui resoldre únicament amb diners.
La ciutat evoluciona, però les persones necessiten la relació amb la natura. La ciutat compacta encara no és òptima perquè necessita la compensació de la fugida, els avions, les sortides i els viatges.
Valdria la pena provar de fer ciutats amb habitatges més contemplatius per ser habitats, enlloc d'habitatges nocturns.
Imaginem que el transport deixa d'existir, o que una persona de cop i volta perd la mobilitat i ha de quedar-se a casa en aquest mateix segon, Són tots els habitatges existents aptes per a les persones?
Valdria la pena doncs, pensar cases, pisos, apartaments per ser habitades per generacions i generacions. S'està pensant això quan projectem ? Pensem en fer cases que han de ser atemporals.
Com ha de ser una casa així? La resposta és tan senzilla com pensar en cases naturals, que captin el sol, tinguin llum natural, amb un racó per un test o terra, cases plenes de vida, aptes per noves generacions.
Cal pensar en l'acte d'edificar, és un acte que imposa, per això s'ha de fer pensant en quasi l'eternitat, doncs prenem un troç a la Terra i provoquem un tall en les visuals i en el paisatge. Cal tenir molt present això. edificar és un acte que afecta en el ritme vital de la natura i de les generacions futures.
Sinó pot passar allò, aquell sentiment de rebuig quan veiem al costat de les carreteres, naus abandonades, brutes, que marquen el territori negativament. Aquell sentiment de impotència fa que ens preguntem, com pot ser que s'hagi pogut edificar aquí al costat d'un carretera? De vegades la carretera ha vingut després i ha provocat la desolació. Llavors, el mateix respecte que cal tenir en l'edificació cal tenir-lo en l'obra civil, en qualsevol moviment de terra o d'aigua. Primer, cal pensar en el futur i veure si realment construir és necessari.
